El rellotge de la cuina va quatre minuts avançat

1El rellotge de la cuina va quatre minuts avançat. Ho sé, ho sap tothom qui s’ha allotjat mai al pis i, tanmateix, cada matí fa la seva feina: el miro, veig que faig tard, m’afanyo i arribo a l’hora. Un rellotge que tothom sap que va malament hauria de ser inútil. El meu és l’objecte més útil de l’habitació.

Una mentida que funciona

2He preguntat a la gent del meu voltant, i gairebé tothom que conec té un rellotge com aquest. La meva germana porta el rellotge del cotxe set minuts avançat. Una companya porta tots els rellotges de casa deu minuts avançats, llevat del de l’habitació, que va bé, «per poder dormir». El forner del carrer del darrere del mercat porta trenta anys amb el rellotge de damunt del forn tres minuts avançat, tot i que no em va saber dir per què.¹1Quan l’hi vaig preguntar, va dir que el pa no sap quina hora és, i que ell tampoc, abans del cafè.

3El que m’interessa és que la mentida continua funcionant molt de temps després que l’hàgim descoberta. Es podria pensar que, si sé que el rellotge va quatre minuts avançat, només he de restar-ne quatre i relaxar-me. Però no. Fer el càlcul demana un esforç, i els primers minuts del matí no em sobra l’esforç. El rellotge va més de pressa que els meus càlculs, i per això guanya.

Un temps amb qui pots discutir

4Crec que també hi ha alguna altra cosa en joc. Un rellotge que va exactament bé és una autoritat: no hi ha res a dir-li. Un rellotge que va una mica malament és un company. Té personalitat. Pots discutir-hi, rondinar-hi, perdonar-lo. Forma part de la casa d’una manera que mai no ho farà l’hora del mòbil, precisa al segon i igual per a tothom.

5Els rellotges públics han d’anar bé, i és com ha de ser. Sense ells, el ferri no seria res. Però els rellotges que tenim a casa poden ser nostres i, com que ho són, poden anar malament a la nostra manera particular.

6He pensat a posar el meu rellotge a l’hora. He decidit no fer-ho. Arribaria quatre minuts tard la resta de la vida.

Notes

1. Quan l’hi vaig preguntar, va dir que el pa no sap quina hora és, i que ell tampoc, abans del cafè. ↩